Els ports de muntanya sòn l’anima de Camins Vius, el record més latent d’aquelles històries de cavalleries, de mercaders, de músics, etc. que prenien els camins de ferradura, sense altra opció viable, per creuar d’una vall a un altre del Pirineu. Històries de saquejos de mercaderies i de pastures; robatoris d’animals carregats de vi d’Aragó i d’espècies; segrestos macabres amb suculents rescats que podien acabar amb bandolers i lladres practicant l’assassinat més cruel.
Camins Vius travessa 10 ports de muntanya, que connecten les Valls: Coll de Saburo de 2680m, Port de Rus de 2600m, Collada de Basco de 1980m, Port de Vielha de 2440m, Pas del Coro de 1946m, Coll de la Creu de l’Eixol de 2220m, Port de la Gelada de 2060m, Port dera Bonaigua de 2060m, Coll de Fogueruix de 2080m i Coll del Triador de 2160m.
Fem memòria...
Port de la Bonaigua
El 1929, Josep Puig i Cadafalch va subvencionar una excursió a la Vall d’Aran, de la mà dels expedicionaris del CEC Lluís Estasen, Josep M. Soler i Pau Badia, per donar a conèixer els avantatges de l’esquí a les gents d’aquells pobles aïllats.
Al juliol del 1924 el rei Alfons XIII va inaugurar la carretera de la Bonaigua entre festejos d’aquells que veien l’oportunitat empresarial d’aprofitar la infraestructura com a negoci. Per primera vegada, existia una porta oberta de comunicació entre les dues comarques.
Fotografia de M. Solé. Arxiu Fotogràfic del Servei d’Audiovisuals (IEI)
Feia tres viatges per setmana i els altres dies els feia un company, però quan feia mal temps, passàvem junts el port per precaució. Un dia una allau el va agafar però es va salvar gràcies als lladrucs del seu gos.
El correu venia de França i també d’Espanya, però igualment tot passava per França en aquelles èpoques. Hi va haver un compromís entre els dos països per gestionar la correspondència de la Val d’Aran des de França, fins que es va construir el túnel de Vielha.
Jo pujava amb raquetes per Tredòs i d’allà fins a la Bonaigua, on intercanviava el correu amb el carter d’Esterri i de vegades, si algun treballador de FECSA em deixava els esquís, baixava fins a baix.
A l’hivern i la primavera, ens reuníem una colla de 5 o 6 homes, amb ganes de caminar i de guanyar-nos uns quartos, i cada mes havíem arribat a fer 2 o 3 viatges fins a Andorra. Una de les rutes que utilitzàvem més passava per Irgo, Malpàs, Senterada, Montcortés, Baro, Tornafort, port del Cantó, bordes d’Arcs i Andorra. Altres vegades, segons d’on bufava el vent, passàvem el Portarró cap a Espot i d’allí cap a la muntanya d’Alins. Amb temperatures molt baixes i per camins plens de neu, carregàvem sacs de fins a 40kg de llana d’ovella i enfilàvem a bona marxa, travessant passos de muntanya i riberes, cap a Andorra, per vendre-la a bon preu. Recordo un camí abans de creuar la noguera Pallaresa, per sota de Tírvia, els civils ens van tirotejar, crec jo per fer-nos por, però ens vam dispersar tots plegats i hores després ens vam trobar a Espot, sans i estalvis.
Fotografia de M. Solé. Arxiu Fotogràfic del Servei d’Audiovisuals (IEI)
Port de Vielha
Aquest port posa en comunicació la Vall d’Aran amb la comarca Ribagorçana, i, atesa la seva situació intermitja entre el Pallars i el port de la Picada (Benasque), punts de més trànsit, resulta no ser tan freqüentat com aquest. El seu passatge és impracticable durant més de mitg any per a les cavalleries i molt difícil per als peatons, perquè si bé el trajecte és relativament més curt que els altres ports dels Pireneus, per la seva considerable alçària en relació als punts d’accés y les seves ràpides vessants, en especial les del costat de la Vall, amb la seva exposició ubaga, fa que es trobin cobertes de neu glaçada durant molt temps. Ademés, per la seva gran proximitat a les Montanyes Malehides, les tempestes de neu y torb hi són terribles. Pocs són els hiverns que no hi hagi allí víctimes amb viatgers imprudents. – La Vall d’Aran. Soler i Santaló, Juli.
Civils i soldats republicans creuant els Pirineus. (Fotografia cedida per la Fundació Hospital de Benasque)
Quan jo era jove, ja venia gent a Aigüestortes però no pas com ara! Ha canviat tantíssim tot! La gent abans anava més a Caldes, a prendre els banys. Per antes de la carretera, arribaven el port de Rus, des de Cabdella; pensa que als anys trenta, la carretera de la Pobla al Pont arribava només a la Creu de Perves, era més còmode venir per Rus que el Pont!
“Era un 16 de novembre de 1902, ¡fa cent set anys! Una parella de recent casats de la Vall de Boí marxava per França. La forta nevada els deté a l’Hospital. Tres dies després, el 19, amb un temps incert, intenten travessar el port. Sis mesos després troben els seus cossos gelats, però perfectament conservats en les últimes neus d’una llarga primavera! “.
Hospital de Vielha i la Capella cap al 1930. Fotograf desconegut. Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. (Fotografía cedida per la Fundació Hospital de Benasque)